Archive for Febrero, 2016

10 anys després

Lunes, Febrero 29th, 2016

Mal que siguis regidor

es temps no deté sa ruta,

i sempre du sa batuta

amb tot lo que és venidor,

deu anys d’estar en trasquiló,

deu anys de calma absoluta:

podem dar a sa permuta

s’Óscar a sa corrupció.

 

Les dues principals permutes, a una única societat

 

 

Èxit

Domingo, Febrero 28th, 2016

Es temps posa a sa balança

i jutja es fet puntual,

aquesta obra musical

en es seu futur s’avança,

i rep tota sa lloança

que serà un èxit total…

S’ecotaxa, ben igual…

I es vot de confiança…

 

Intuesc que l'obra tindrà un gran èxit
Les inversions de l'ecotaxa
Els resultats de la consulta com a vot de confiança inicial

Sa consciència des comentaris

Domingo, Febrero 28th, 2016

Sa humanitat fa progrés

p’ro hem de madurar a estones:

d’on surten ses veus fellones?

d’on surt s’odi tan confés?

Turistes que en venguin més…

Refugiats a altres zones…

Noltros no miram persones,

noltros miram es doblers.

 

Un toc a la consciència europea

Codolada tristament refugiada

Sábado, Febrero 27th, 2016

De dins el cor d’una terra

n’Adbulà avui se retgira

perquè es seu entorn se mira

com s’ha transformat en guerra.

 

Ell aguanta, no es desferra

de sa fonda rel que adora

però s’odi és sa fitora

que fa entrar en contradicció.

 

Mes no cerca s’abandó

des seu lloc, sa seva casa,

i en veu lliscar s’espasa

que li pren part de família.

 

I passa nits en vigília

amb por, misèria i fam,

i al cel adreça es reclam

que no escolta ningú.

 

En un gest que no és comú

ca seva no abandona,

emperò ja fa estona

que es seu viure ja no és viure.

 

I li falta es somriure

que lluïa anys abans;

i compartia amb es germans

que fa temps que no hi són.

 

Uns han partit no sap on,

a altres han pres sa vida,

i ara pensa amb sa partida

per cercar un nou futur.

 

Abdulà ho veu obscur,

però de sobte ho té clar.

De casa se n’ha d’anar

per renéixer de bell nou.

 

Ell, valent ho serà prou

i embolica sa feixina

cap a fora s’encamina

amb es pocs arreus que té.

 

Just quan surt as carrer

és prest que se n’adona

que no és s’única persona,

que són molts que fan com ell.

 

Es camins són un mesell

de cents a mils, a milions,

són infinites professons

que fugen des seu niu.

 

Mentre camina coc-piu

sent plors, laments, crits, tristesa

d’una gent que se sent ofesa

com s’hi sent el seu cor.

 

Però es refà de sa por

i en ‘ribar a sa vorera

té un lloc a una pastera

que ja està ben caramull.

 

Ha de perdre es seu orgull

i donar tots es doblers

com que n’hi reclamen més

treu sa cadena de plata.

 

Amb plors Abdulà esclata

quan és hora d’embarcar,

sa barca solca la mar

per fer un camí incert…

 

I se dorm, i es despert,

i un vesí de sa barca

amb dolor li remarca

que hi ha gent que ha caigut.

 

I s’aigua els ha rebut

com si estiràs ses mans,

homos, dones, infants

que no elsi ha faltat coratge.

 

Potser ara en una platja

arriba inert qualque cos

i en s’infinit repòs

l’omplen de fotografies.

 

I després de molts de dies,

de sa barca un homo el treu,

quan en terra posa peu

ha arribat a Europa!

 

Sa seva ment ja galopa

perquè aquí serà feliç

i es seu rostre fa un somrís

que fa molt temps que no feia.

 

Mes se sent com una abella

dins un rusc petit i estret,

sent fredor, fam i set

i té s’ànima p’enterra.

 

A un voluntari s’aferra

que l’acull en es seus braços

és com caure en matalassos,

cluca es ulls i es dorm tot d’una.

 

Abdulà mira sa lluna

que li retorna es record,

de cruels rastres de mort

d’uns amics i familiars.

 

I recorda es seu traspàs

solcant entre ses ones,

ara neda entre persones

que n’hi ha de tota casta.

 

Ell sa vista no li basta

per veure tanta de gent,

és com un gran campament

on estan tots concentrats.

 

I elsi diuen “refugiats”,

com si sols fossin una ombra,

en tost de nom té un nombre,

una identitat que es perd.

 

I pensa tenir un encert

quan vol passar ses fronteres,

però prest troba barreres

quan es posa a caminar.

 

Just unes passes enllà

han tancat es corredors

amb fil de ferro espinós

i que s’exèrcit vigila.

 

Ell se posa a sa fila

on qualcú té un diari

i li fa es comentari

lo que rallen es polítics.

 

Es seus fets són paralítics

diuen no tenir recursos

i sols omplen es discursos

amb mostres d’hipocresia.

 

Com si es fet fos fantasia,

sense patiments humans,

i així se’n renten ses mans

d’un problema que no importa.

 

I s’atraca a sa porta

on sa gent crida i s’empeny,

sembla que han perdut es seny

una lluita entre dos focs.

 

Només en passen uns pocs,

Abdulà, no, ell no passa

i sa força el desplaça

cap a direccions vesines.

 

Entre es filats plens d’espines

veu que entren un fillet petit

que uns braços han protegit

de sa punta de sa llança.

 

I açò li dóna esperança,

ai, en una nova vida…

S’esperança que ara el crida

d’un abadeu li ha vengut.

 

No te donis per vençut,

mal sa política immoble,

que sempre hi ha es cor noble

de sa gent que dóna ajut,

Abdulà, no has perdut

perquè aquí hi ha tot un poble

que et diu: sies benvingut!

Bus Exprés

Viernes, Febrero 26th, 2016

Ja torna es Bus Exprés,

de Mô a ponent directe..

I si es camí fos ben recte?

Si es desdoblament se fes?

Per què s’atura es procés

de rotondes en projecte?

Escurçar es temps des trajecte: 

corre, vola, frissa, més…

No sabem en quin aspecte

en volem fer es progrés:

si sols es temps és s’objecte

farem ‘nar el món al revés.

 

El Consell recupera es bus directe

Foc

Jueves, Febrero 25th, 2016

Veurem coses si vivim,

Son carrió fa tan poc,

llavors Fornells entra en joc,

i Son Bou avui tenim…

Que llavors se fa s’estim,

s’assegurança des lloc,

tan poc temps i tant de foc

fa olor de socarrim.

 

Comencen les investigacions de l'incendi de Copacabana

Dones de Nóos

Miércoles, Febrero 24th, 2016

Sa dona i sa infanta, tristes

(no sé si dones n’hi ha més),

no lideren cap procés

sols hi són per ser a ses llistes;

i així donen ses pistes,

que Nóos és de cavallers

i no sols foten doblers

sinó que tots són masclistes.

 

Torres assegura que ni la infanta ni la seva dona van liderar projectes a Nóos

Torres

Martes, Febrero 23rd, 2016

Com sa imatge d’Agnus-dei

des cas no se veu cloenda,

que Nóos ja és una llegenda

integrada dins sa play…

Perquè si aflora sa llei

sa conseqüència és tremenda:

haurem de jutjar hisenda

i igual sa casa del rei.

 

És es joc que fa es ca vell,

que de sa ment no l’esborres,

avui es joc de ses torres

ha fet escacs en el rei.

 

Torres: l'advocat de Juan Carlos I i Hisenda supervisaven Nóos

Contradicció

Lunes, Febrero 22nd, 2016

Es pagesos toquen fons

amb una llarga sequera,

ell perilla es blat dalt s’era

i ses altres produccions;

i a ses urbanitzacions,

allà a sa zona costera,

ho veuen d’altra manera

tenen por d’inundacions!

 

200 menorquins viuen en zona de risc d’inundacions

Els pagesos qualifiquen d’ insuficients les ajudes per combatre la sequera

Mitat biomassa

Domingo, Febrero 21st, 2016

De res en treim rendiment

com en d’altres regions passa:

ni mitat de biomassa,

ni mitat des nostro vent,

ni mitat d’embassament,

ni mitat d’insolacions,

(com que no hi ha prospeccions)

ni la mitat des petroli…

Però tenim doble expoli

que no en d’altres regions.

 

Menorca aprofita manco de la meitat de la biomassa