Carta

Melcior, Gaspar i Baltasar,

vos escric aquesta carta

ara que ningú em coarta

quan vull demanar un desig.

 

I no em posaré p’enmig

que per jo no deman res,

sols deman regals de pes

pes polítics d’aquest món.

 

Sa meva llista don,

que començ ara mateix,

i si a qualcú me deix

ell li duis lo que vulgueu.

 

Com que partiré arreu

començ amb en Donald Trump

perquè li dugueu mig llamp,

i a na Clinton una cama.

 

També puces per n’Obama,

i per n’Hollande aigua bruta,

a na Merkel terra eixuta,

i a en Putin un peix tort.

 

A n’Al-Àssad taps d’un hort,

una ungla per n’Erdogan,

a en Tsipras un jonoll gran,

i a en Santos un titi groc.

 

A en Maduro un sau de foc,

a en Castro una lletuga,

pe’n Kim Jong-un una oruga,

i a en Draghi un poll amb grip.

 

Llavors, per al rei Felip

una crema de fonoll,

una espelma a en Rajoi,

i a na Soraia un moix blau.

 

A en Sánchez un punt de dau,

a n’Iglesias un pou net,

a en Rivera un llit dret

i a en Garzón un peu de cuc.

 

Per na Díaz un ull cluc

i per n’Homs un tros d’aglà,

una fura a en Tardà

i pe’n Rufian una truja.

 

Pe’n Puigdemont pèls d’aluja,

a en Ximo Puig un ou llis,

a n’Armengol un oís,

pe’n Barceló un dit de monja.

 

Per en Jarabo una esponja,

per na Prohens set salives,

a en Pericay veus esquives

i a en Melià un sac de trons.

 

I deman per en Marc Pons

vint-i-tres col•leccions d’hams,

i, llavors, pe’n Toni Camps

un contrabaix submarí.

 

Deman més pe’n Nel Martí,

una mosca dins es port,

i per na Maite Salord

una bena gladiadora.

 

I per na Susana Mora

sa pell d’una aspirina

i per na Gómez, na Cristina,

un vestit de capsigrany.

 

I per en Miquel Company

una estufa amb pulmonia,

ell per en Miquel Maria

un cabell que arriba al cel.

 

I per en Preto, també Miquel,

quinze crancs amb frontisses

i a na Maria Cabrisas

guanyar en es nones i pares.

 

Llavors per en Javier Ares

un full d’enmig des TBO,

i per en Santi Tadeo

un mèrvil a un replà.

 

Per na Montserrat Morlà

un poc de vent de La Mola,

i a na Conxi Juanola

una professó d’aranyes.

 

A na Coia Sugrañes

un ou d’estruç sense fer,

i per en Xisco Ametller

un dragó vell sense coll.

 

I, després, a en Pere Moll

una sabata amb ulleres,

i per en Josep Carreres

una col de dos-cents pams.

 

I per en José Luís Camps

una oruga que fila,

i per na Joana Gomila

es budells de vint oblades.

 

I amb ses coses regalades

he deixat prou regidors,

reis, dèspotes, directors,

ministres i presidents.

 

I molts d’altres dirigents

que no els hi desitj cap mal

per tots ells duis un poal

ple de coes de granota.

 

I si fan mala carota

i sa feina no fan bé

per tots ells demanaré

mils quintars de carabó!

 

Leave a Reply