Pagès i pescador

Pagès:

No me basta sa memòria

que recordi aquest ambient,

que a sa terra dóna eufòria

quan s’aigua és s’aliment,

i enc que faixi un poc de vent

aquests dies són la glòria.

 

Pescador:

Jo no som com es pagès

qui cultiva aquesta terra,

amb es temps som incomprès

que sa barca sols s’amerra,

sa pescada mos esguerra

ara no vivim de res.

 

Conclusió:

Quan es temps sols va de ploure

des pagès n’és majordom,

pes qui pesca no té nom

quan la mar es vent fa remoure,

i així sols se pot concloure:

mai plou a gust de tothom.

 

El prolongado temporal perjudica a los pescadores y beneficia al campo

Leave a Reply