Codolada comparativa

Jo qui som mestre d’escola,

cada dia tenc alumnes

i de ses darreres pugnes

en voldria explicar es cas.

Jo mai els hi he fet cas

perquè ells sempre raonen,

i no saben con funcionen

ni ses normes ni ses lleis.

“Feis cas en es dogmes vells,

lo millor és complir sa norma,

i qui no està conforme

en sortirà ben esquiu!”.

Una alumna ja me diu

que es problema ve d’estona,

i que un servidor res dóna

que solsament no els escolt.

Emperò jo que en sé molt

no deix dir cap més paraula,

amb es puny damunt sa taula

els hi dic que s’ha acabat.

Què és lo m’han reclamat?

Esperau, que ara ho ençati,

idò, volen sortir as pati

deu minuts abans, més prest.

Cada dia un manifest

que es deu minuts reclama,

açò és com una brama

que només creuen uns pocs.

Ell per fer aquests retocs

cal canviar sa regla interna

i açò és cosa eterna

no pot baratar per res.

A més, jo me sent ofès,

si sempre ha estat aixines,

què són aquestes doctrines

contra sa norma legal?

Però no ho troben normal

i reclamen cada dia,

ells voldrien fer sa tria

i jo no els ho permet.

Es marge és tan estret

que me diuen a la cara:

“sortirem as pati ara,

que minuts en falten deu!

Tot açò sa ira me treu,

agaf es regle de fusta

i maldament me disgusta

envel qualque mastegot.

Així i tot, qualque al·lot

pot passar per sa porta,

però lo que més importa

és mantenir es control.

Tan com pos el món en dol

sa gent se manté altiva,

no se torna agressiva

i sa ràbia em puja més.

Mentre es foc se’m fa un excés

ho repàs d’una mirada,

i veig uns ulls de cada

que ressalten com un tro

Puc veure ulls plens de por,

ulls que em miren incompresos,

i, as mateix temps, compromesos,

i ulls de complicitat.

Tenc sort que es professorat,

i també sa directora,

me defensen sens demora

perquè jo en surti airós.

I es altres directors,

cadascú en es seu centre,

també treuen des seu ventre

que són assumptos interns.

Enc que creem mil inferns,

es de fora en jo confien,

i així ells s’estalvien

entrar-hi a formar part.

Altres coses no descart

quan se senten es discursos,

alumnes des altres cursos

tampoc no es posen d’acord.

No podem arribar a port

que si em fan desobediència

jo responc amb violència

perquè segur que tenc raó.

I ara volen mediació

per aclarir es conflicte,

només si som prou estricte

ningú hauré de menester.

Açò passa d’emprimer

qui mana no pot ser noble,

si fas cas a tot es poble

as final esteim perduts…

 

Fixos són es estatuts,

ells reclamen sa desena…

I si cap té causa plena?

I si fossin cinc minuts?

Leave a Reply