Sense llum

Es matí se’n va es llum,

“és només aquí? No ho sé”,

tot d’una surt as carrer

i es veu que és de gran volum,

haurem de canviar es costum

de tot lo que solem fer.

 

I posats en aquest cas

de casa no me puc moure

perquè no s’atura es ploure

per acompanyar es compàs,

sort que tenc fogons de gas

i es dinar no em costa coure.

 

Sense s’electricitat

perdem tot es protocol,

com que no n’hi ha pes rodol,

assegut m’he conformat

i amb quietud he escoltat

per sa ràdio es futbol.

 

Ja perdem tota sa fe

quan mos sorprèn sa foscor,

en entrar a s’habitació

s’hàbit sempre surt a ple,

ell es dit, sense voler,

se’n va a s’interruptor.

 

Es telèfon no funciona,

s’internet queda funest,

i resulta un poc molest

comprovar que res no dona,

i com que açò va p’estona

me’n vaig as llit molt més prest.

 

Me toca rentar a mà,

sa roba i tota sa seda,

i no puc treure moneda

perquè cap caixer no va,

i lo que més por me fa

és dutxar-me amb aigua freda.

 

És com tornar temps enrera

que era fosca tota nit,

una espelma fa delit

però s’ànima s’esvera

perquè en obrir sa nevera

ja sent olor de podrit.

 

Deixar a mitges no m’agrada

i mitja feina he retut,

nova moda ha revengut

a causa de s’apagada:

duc sa camia ruada

que planxar-la no he pogut.

 

Un no se sent satisfet

i es conforma amb poca cosa,

sa fosca no em fa cap nosa

només pens en aquest fet:

sense llum ni internet

no puc enviar cap glosa.

 

Així és sa naturalesa

és sa força d’aigua i vent,

mos fa viure amb incertesa

és sa vida en tot moment;

i ara, en ‘ribar, sa sorpresa:

ja tornam tenir corrent.

 

Menorca recupera la electricidad tras 56 horas de apagón

Leave a Reply