2018

Per fer es discurs de cap d’any,

he fullejat s’anuari

que publica aquest diari

i m’he posat a versar.

Es gener va començar,

que un ja no se’n recorda

i començ a estirar corda

amb tres feixos d’il·lusió.

I és que es frusta sa fusió

de dos tipus de formatge

i s’inunda es paisatge

de pluja i fred.

Es comerç local fa un pet,

tornam doblers de s’Enclusa,

i si es consell va a la fusa

açò és cosa que no jutj.

Es febrer diu que mos fuig

de Menorca el món britànic,

a tothom mos ‘gafa pànic

no sebre anglès.

I ja serà el vint-i-tres

en ‘cabar sa carretera

que per demostrar carrera

sa llengua nostra, és igual.

Pes març ja no és general

poder fer un parc aquàtic,

i enc que es vell sigui asmàtic

vol ses pensions.

Pinten sa Nau des Tudons

i al Toro hi van colombianes,

ses dones lluiten amb ganes

sense cantina a Fornells.

Per s’abril, vendran vaixells?

o es creuer caurà a s’abisme?

i amb cinquanta anys de turisme

volam avall.

Pes nedador hi ha es detall

amb escoles graduades

i ‘nam contra ses manades

si s’actua per sa gent.

Es maig s’aprofita es vent

per adobar una pala,

i un nou hotel ja fa gala

vora la mar.

Pes bulling hem d’actuar

amb sa marxa solidària

i si s’eco és necessària

ho feim a ritme de jazz.

Es juny es taxi és es cas,

Mô afecte altres municipis,

i s’asfalt perd es principis

si no és breu.

Sa PIME agafa relleu

amb hotels urbans i agrestes,

sort que comencen ses festes

amb un incendi petit.

Es juliol posa s’envit

i es vol ve tard o es cancel·la,

es lloguer que se parcel·la

emperò tard.

De cotxos n’hi ha un fard,

tot resulta prou sinistre,

i as museu va un ministre 

amb es canvi de govern.

S’agost sembla un infern

entre sa pedra i sa placa,

sa temporada és més flaca

pes hotelers.

Cala Figuera en vol més

que sols li falta sa sauna,

i a La Vall troben sa llauna

que no és cap projectil.

Es setembre no és tranquil

mos amarram a un judici

i pilots fan s’exercici

per tot el cel.

Tant de plàstic és molt cruel,

s’aigua de color canvia

i es turista avui en dia

de s’hotel no fa consum.

A s’octubre se’n va es llum

i tot entra en alerta,

per son Bou segueix s’oferta

Milà-Pingüí.

I es Milà-placa-molí

ve amb s’alga qui perilla

i ses velos volten s’illa

de llevant fins a ponent.

Es novembre és deficient

que per ‘nar Palma hi ha queixes,

s’hipoteca amb ses mateixes,

guanyen es bancs.

Surten prou esclata-sangs

i es joves deixen sa terra,

a ses torres un s’aferra

pes futur turisme incert.

Es desembre es pont ha obert

sa nostra extravagància,

mentre s’avió ambulància

s’ha renovat.

Sang és generositat,

si pes Mestral se recicla,

i quan Nadal obre es cicle

és que d’any ja enduim prou.

I ara que comença es nou

pes lectors d’aquesta glosa

desitj sobre tota cosa

un bon any dos mil denou.

Leave a Reply