Segueix…

Cotxos per sa carretera

de sobte ja no n’hi havia,

era com s’economia

que corria cap enrera,

feien ERTEs de primera,

s’esmarxava qualsevol,

i es Govern dava es consol,

que no era un camí de roses,

p’ro estaven totes ses coses

sota control.

Seguirà…

Segueix…

Es Consell deia amb motiu:

«s’economia se crema,

però si aguanta es sistema

en sortirem cap altiu…!»;

tractors amb aigua i lleixiu

regaven cada carrer;

de virus era un xinxer

i es va complir sa revenja,

cada dia era diumenge

i no fener.

Seguirà…

Segueix…

A sa terra menorquina

va pujar es volum malalt,

érem en es pic més alt?

«a veure qui ho endevina!»;

per no vendre prou betzina

ell van arribar as final

a un confinament total,

tret de sa feina d’essència…

Política i presidència,

era essencial?

Seguirà…

Segueix…

A Menorca en un sol dia

dotze casos en recés,

p’ro eren cinc vegades més

es infectats que hi havia,

si es pronòstic se complia

es turisme estava cuit,

Balears cauria al buit

en tota casta d’oficis,

pitjor seria sa crisis

que el dos mil vuit.

Seguirà…

Segueix…

«Ja arriba as punt alt i fort!»

va dir es gran equip iàtric,

mentres allà, as geriàtric

es virus va provar sort;

no van sebre atànyer acord

es estats tan poderosos,

i, amb es seus cossos febrosos,

tot eren tràmits malfets,

ell van comprar nou mil tests

defectuosos.

Seguirà…

Segueix…

Espanya tenia es fat

de fotre una escabetxina

i va superar la Xina

quant a sa mortalitat;

si sa selectivitat

la van fer d’altra manera,

Ashome, que anava enrera,

va voler fer un vídeo en clau:

«no cancel·leu, ajornau.

Menorca espera».

Seguirà…

Segueix…

.

D’infecció n’hi havia tanta

que es mal podia elegir,

ço era es perfil menorquí:

homo i major de seixanta;

sa construcció, amb prou planta,

demanava quietud,

p’ro amb es canvis ‘nava brut

i qualque estat ja elegia

prioritzar s’economia,

no sa salut.

.

Seguirà…

Segueix…

.

A Menorca, una vintena

n’hi va haver es proper dilluns,

feia por que tants de junts

no deixassin s’UCI plena;

es ‘soldats’, en quarentena,

de tele en van veure més;

també es pobres temporers

van quedar amb butxaques netes, 

i, a falta de mascaretes,

van fer tallers.

.

Seguirà…

Segueix…

.

Tothom se va protegir

enc que no fora gent tova,

també hi va haver qualque jove

que des virus va morir,

sa prevenció era així,

ses mans netes deu vegades,

ses vies desinfectades

i amb un pensament enlà:

si s’havien d’ajornar

ses olimpiades.

.

Seguirà…

Segueix …

En temps des confinament

van buidar carrers i places

amb qui anava d’amenaces

es va esser molt contundent,

i va tornar es president

a predicar es catecisme

(va guanyar o perdre carisme

quan donava es seu consell?):

guanyar temps com a remei

i es patriotisme.

Presidents d’autonomies

no tenien cap poder,

Madrid l’agafà sencer:

s’alarma va allargar uns dies;

i, entre tantes agonies,

a Menorca era un excés,

que per returar es procés

les coses anaven pèssimes,

de cop van pujar ses dècimes

a quinze més.

Amb tota sa conjuntura

i es dol de sa població,

es veu que sa pol·lució

va baixar en gran mesura,

un regal per sa natura

amb qui havia estat tan cruel,

tot d’una va deixar arrel

amb senyal de no dar guerra

i va fer caure a la terra

aigua del cel.

.

Seguirà (quinze més de lo que s’havia previst)…